Sutres






‘Reposa en l’etern i en tot’
Joan Mascaró i Fornés


Els quatre vots del Bodhisattva

'Els éssers són innumerables, és el meu anhel salvar-los a tots...
Els pensaments i els sentiments il·lusoris són il·limitats, és el meu anhel alliberar-me de tots...
Les portes del Dharma són incomptables, és  el meu anhel aprehendre-les totes...
El camí del despertat no té igual, és el meu anhel assolir-lo...'
-o-

Sutra del cor

MAHA HAN NYA HARA MITA SHIN GYO

KAN JI ZAI BO SATSU
Bodhisattva Avalokiteshvara,
GYO JIN HAN NYA HA RA MI TA JI
abismat en la profunda saviesa perfecta,
SHO KEN GO ON KAI KU DO IS SAI KU YAKU
va reconèixer que les cinc skandes
són buit i així va transcendir tot dolor.
SHA RI SHI SHIKI FU I KU KU FU I SHIKI
Sariputra, forma no és sinó buit,
buit no és sinó forma.
SHIKI SOKU ZE KU KU SOKU ZE SHIKI
Forma veritablement és buit,
buit és veritablement forma.
JU SO GYO SHIKI YAKU BU NYO ZE
El mateix val per a les sensacions i enteniment,
la voluntat i la consciència.
SHA RI SHI ZE SHO HO KU SO
Sariputra, les formes de totes les coses són buit.
FU SHO FU METSU
No neixen, no moren.
FU KU FU JO FU ZO FU GEN
No són pures ni impures, no disminueixen ni augmenten.
ZE KO KU CHU
D’aquí que en el buit
MU SHIKI MU JU SO GYO SHIKI
no hi ha forma, ni sensacions,
ni enteniment, ni voluntat, ni consciència;
MU GEN NI BI ZES SHIN NI
ni ull, ni oïda, ni nas, ni llengua, ni cos, ni ment,
MU SHIKI SHO KO MI SOKU HO
ni color, ni to, ni olor, ni gust,
ni res que es pugui tocar ni imaginar,
MU GEN KAI NAI SHI MU I SHIKI KAI
ni un àmbit dels sentits, ni un del pensament,
MU MU MYO YAKU MU MU MYO JINNAI SHI
ni ignorància, ni acabament de la ignorància.
MU RO SHI YAKU MU RO SHI JIN
I així mateix, no hi ha vellesa ni mort,
ni un final de la vellesa i de la mort;
MU KU SHU METSU DO
ni dolor, ni origen del dolor, ni destrucció, ni camí,
MU CHI YAKU MU TOKU I MU SHO TOK KO
ni saviesa, ni abastir. Doncs no hi ha res que aconseguir.
BO DAI SAT TA E HAN NYA HA RA MI TA KO
Un bodhisattva viu d’aquesta saviesa perfecta,
SHIN MU KEI GE MU KEI GE KO MU U KU FU
sense pertorbacions de la ment,
sense impediments i, per tant, sense por.
ON RI IS SAI TEN DO MU SO
Més enllà de les il·lusions
KU GYO NE HAN
és el nirvana.
SAN ZE SHO BUTSU E HAN NYA HA RA MI TA KO
Els budes del passat, present i futur viuen
d’aquesta saviesa perfecta,
TOKU A NOKU TA RA SAN MYAKU SAN BO DAI
aconsegueixen la il·luminació suprema, perfecta i insuperable.
KO CHI HAN-NYA HA RA MI TA
Has de saber, doncs, que la saviesa perfecta
ZE DAI JIN SHU ZE DAI MYO SHU
és el gran mantra sagrat, el gran mantra radiant,
ZE MU JO SHU ZE MU TO TO SHU
el mantra insuperable, el mantra únic,
NO JO IS SAI KU SHIN JITSU FU KO
que elimina tot dolor. És veritat, no il·lusori.
KO SETSU HAN NYA HA RA MI TA SHU
Per això anuncia el mantra de la saviesa perfecta,
SOKU SETSU SHU WATSU
anuncia aquest mantra sagrat i proclama:
GYA TEI GYA TEI HA RA GYA TEI HARA SO GYA TEI
Gate, Gate, Paragate, Parasamgate3
BO JI SOWA KA
Bodhi Swaba!
HAN NYA SHIN GYO 

-o-

Inici del Teisho

KAI KYO GE

MUJO JIN SHI MIYO NO HO WA
El Dharma, que és incomparablement profund i delicadament subtil,
HYAKU SEN MAN GO NIMO AI OU KOTO KATASHI
és difícil trobar-se amb ell ni en centenars ni milers de milions de kalpes.
WARE IMA KEN MON SHI JUJI SURU KOTO O ETARI
Ara el podem veure, escoltar, acceptar i servar,
NEGAWAKU WA NYORAI SHINJITSU NO GI O GESEN
per així adonar-nos del veritable sentit del món essencial. 

-o-

Sutra de la compassió

KANNON SUTRA (Sutra al Bodhisattva de la compassió)
EN-MEI JIK-KU KAN-NON GYO
KAN ZE ON
Kanzeon:
NA MU BUTSU
Veneració al Buda.
YO BUTSU U IN
En el Buda tinc l’origen.
YO BUTSU U EN
Amb el Buda tinc afinitat.
BUP-PO SO EN
Afinitat amb el Buda, Dharma, Shanga.
JO RAKU GA JO
Eternitat, alegria, vacuïtat, puresa.
CHO NEN KAN ZE ON
Pel matí els meus pensaments són Kanzeon.
BO NEN KAN ZE ON
A la nit els meus pensament són Kanzeon.
NEN NEN JU SHIN KI
Pensament rere pensament sorgeixen de la ment.
NEN NEN FU RI SHIN
Pensament rere pensament no estan separats de la ment.

-o-

Sutra de la purificació

SAN GE MON

GA SHA KU SHO ZO SHO AKU GO
Tot el mal que ha sortit de mi amb el pas del temps,
KAI YU MU SHI TON JIN CHI
a causa del meu odi, cobdícia i niciesa,
JU SHIN JU I SHI SHO SHO
a través del meu cos, la meva boca i els meus pensaments,
ISSAI GA KON KAI SAN GE
el confesso ara i el sotmeto a purificació. 

-o-

El triple refugi

TISARANA


BUDDHAM SARANAM GACCHAMI
en el Buda prenc Refugi
DHAMMAM SARANAM GACCHAMI
en el Dharma prenc Refugi
SANGHAM SARANAM GACCHAMI
en la Shanga prenc Refugi.

-o-

Sutra del final del dia

Des del més profund del cor
us dic a tots:
vida i mort són un assumpte seriós.
Tot passa depressa,
estigueu tots molt vigilants
ningú no estigui descuidat,
ningú, oblidadis!

-o-

Shinjinmei


Poema de l’esperit de la fe. Seng-ts’an (Mestre Sosan, Xina), any 606 d.C.

La Via suprema no és difícil,
n’hi ha prou amb no escollir, ni rebutjar.
Quan deixem de cercar o d’escapar,
s’il·lumina a si mateixa.
Si ens apartam el gruix d’un fil de seda,
el cel i la terra se separen.
Si volem que es manifesti,
no estiguem ni a favor, ni en contra.
La lluita entre m’agrada i no m’agrada,
emmalalteix la ment.
Sense comprendre profundament,
és impossible calmar el pensament.
La Via és completa com un buit immens,
res li manca, res li sobra.
Si agafam o rebutjam,
no veim les coses tal com són.
No seguim els fenòmens,
no ens estanquem en la vacuïtat.
Sentim la unitat amb el cor,
i la dualitat desapareixerà per si mateixa.
Si aturam el moviment, arriba la calma,
i d’aquesta calma torna a sorgir el moviment.
Si ens quedem en un dels dos extrems,
com podrem conèixer la unitat?
Si no comprenem la unitat,
ens perdem en els extrems.
Si rebutgem l’existència, negam la realitat;
si cercam la vacuïtat, aquesta es nega a si mateixa.
Com més parlam, com més pensam,
més ens allunyam de la Via.
Deixem de parlar, deixem de pensar,
i no hi haurà res que no puguem entendre.
Si tornam a l’arrel, trobam l’essència.
Si seguim les aparences, ens allunyem de la font.
Dirigim la llum cap a l’interior,
i transcendirem la vacuïtat de les coses.
Els canvis que veim en la vacuïtat,
són il·lusions creades per la ignorància.
No cerquem la veritat,
deixem només de tenir opinions.
No mantenguem opinions dualistes,
tenguem cura de no seguir-les.
La més mínima distinció entre correcte o erroni,
i la ment es perd en la confusió.
La unitat és l’origen de la dualitat,
però no ens aferrem tampoc a la unitat.
En la ment unificada no es produeix res,
i els milers de fenòmens no la pertorben.
Si no hi ha pertorbació, no hi ha fenòmens,
si no hi ha activitat mental, no hi ha ment.
Quan l’objecte desapareix, el subjecte s’esvaeix,
quan el subjecte s’esvaeix, l’objecte desapareix.
L’objecte existeix en relació al subjecte,
el subjecte existeix en relació a l’objecte.
Hem d’entendre que la dualitat objecte – subjecte,
té el seu origen en la unitat de la vacuïtat.
En la unitat del buit els dos són un,
ambdós contenen la infinitud de fenòmens.
Si no discriminam entre subtil i groller,
no ens posarem ni a favor, ni en contra.
La Via suprema ho abraça tot,
res no és fàcil, res no és difícil.
Les idees mesquines són confuses i plenes de dubtes,
com més ens afanyam, més tard arribam.
Si ens hi aferram sense mesura,
ens desviam cada cop més de la Via.
Deixar anar condueix a l’espontaneïtat,
l’essència ni se’n va, ni es queda.
Seguim la naturalesa de les coses,
i estarem en harmonia amb la Via.
L’excitació mental ens allunya de la realitat,
ens ofusca, ens enfonsa i ens fatiga.
Cansar la ment no és bo,
per què fugir d’això i buscar allò?
Si volem ser en el Gran Vehicle,
no refusem els objectes dels sis sentits.
Quan no rebutjam els sis tipus de sensacions,
assolim el despertar perfecte.
El savi comprèn des de la no-acció,
el neci s’encadena a les coses.
Les coses no són [en essència] diferents,
és la ignorància que ens empeny a la preferència.
Voler entendre la ment amb la ment,
no és un gran error?
L’excitació i el sopor sorgeixen de la ignorància,
el despertar està més enllà del m’agrada i no m’agrada.
Els aspectes oposats porten a consideracions absurdes.
Somnis, il·lusions, flors de vacuïtat,
per què esforçar-nos en atrapar-los?
Guany o pèrdua, correcte o erroni,
abandonem-ho d’una vegada per sempre.
Si mantenim els ulls oberts,
els somnis s’esvairan.
Quan la ment no discrimina,
veim les coses tal com són.
L’essència profunda de la talitat,
està més enllà de totes les condicions.
Quan veiem les coses amb equanimitat,
tornam a la nostra naturalesa original.
Si eliminem la causa,
res no es pot comparar.
Aturem el moviment, i apareix el no moviment.
Posem el repòs en moviment, i ja no hi ha repòs.
Si ambdós no formen un tot,
què significa un de sol?
Encara que ho investiguem fins al final,
no trobarem lleis ni regles.
Unificar la ment amb equanimitat,
atura tota activitat.
Tots els dubtes es dissipen,
i la fe veritable es reforça en harmonia.
Res a retenir, res a recordar,
la vacuïtat s’il·lumina a si mateixa,
sense que la ment s’esforci.
El pensament és inútil aquí,
ni sentits, ni sentiments ho poden concebre.
En veure les coses tal com són,
no hi ha jo, ni els altres.
Viure això, ara mateix,
és l’expressió de la no dualitat.
En la no dualitat tot és el mateix,
no hi ha res que no hi estigui inclòs.
Els savis de les deu direccions,
comparteixen aquesta fe.
Aquesta fe absoluta està més enllà del temps i de l’espai,
més enllà de l’instant, i de l’eternitat.
Ni aquí, ni allà, per tot arreu davant dels ulls.
L’infinitament petit és gran quan oblidem els límits.
L’infinitament gran és petit quan no veiem els límits.
Ser és no ser. No ser és ser.
Sentint això així,
no hi ha on aferrar-se.
Un és tot, tot és un.
Simplement aquesta veritat,
sense preguntar-nos per què.
L’esperit de la fe és la no dualitat,
la no dualitat és l’esperit de la fe.
El discurs s’acaba aquí,
sense passat, sense present, sense futur.