Més enllà de l’ànima hi ha procés
Metempsicosi o l’art que porta Déu
Aquest és el títol que acompanya l’obra de Cati Bauzà Riera (Manacor, 1975) a la Galeria MA. Sempre a la recerca de l’origen de la imatge, les seves indagacions dins l’entranya de l’art han trobat, potser definitivament, el seu espai. Es podrà veure a partir d'aquest dissabte, 26 d'octubre, en una exposició col·lectiva, al C/ Temple, 11b, 07001 - Palma Mallorca. La inauguració és a les 12.00h.
La galeria MA li ha obert les portes del Temple, de l'Almudaina de Gumara, que constitueix un recinte d’art en evolució, alhora que fortificat i integrat dins aquesta Madina Mayurqa adés contemporània i cosmopolita, adés primitiva i gentrificada.
Anem a pams. Les arrels de Cati Bauzà, com el seu art, s’endinsen en els solcs de la natura més salvatge, a prop de Calicant, a la intersecció dels centres de la triangulació formada per Betlem, Sant Salvador i Cura.
Des d’aquest lloc i amb el seu genius loci transita, passa a passa, per uns camins acadèmics i universitaris de coneixement i d’investigació artística i per altres d’espirituals i d’experimentació humana, que l’han portada de l’Orient més llunyà fins a un espai buit on del no-res hi ha niat la seva intuïció de la creativitat singular.
Els entrecreuaments d’eixos, els fenomens d’abatiments del pla, els punts d’intersecció, l’alineació de formes, les profunditats del color, basteixen els seus, i ara ja nostres, nous paisatges plens d’estructura i porositat, on la geometria de l’espai agafa diverses dimensions que es despleguen en capes de transparències i reflecteixen enmirallament amb l’univers, cercant eix, remostrejant la direcció…
Els tres tresors
El seu treball en sèries: Cels interiors, Portes, Geometries roses, Geometries blaves, Supernoves, Esteles, La pedra enmig del bosc, RAM… denota un procés envolt de silenci. ‘Caminar, asseure, contemplar o meditar, són accions que signifiquen i que m’apropen, en la meva pràctica artística, a la voluntat i al fet d'aconseguir extreure llum de la matèria com a dinàmica vital, impermanent’.
Entrellaçar els tres tresors del zen: el dharma, concebut com la saviesa, la llei o la veritat; el buda, que esdevé camí, el camí del despertar i, finalment, la sangha, que aplega la tribu, el grup, els éssers, la humanitat -en una sola paraula- la qual també la lliga a l’humus, a la terra.
O tal com ella ho interpreta, ‘una terra rica en humus té millor estructura i més capacitat de retenció de substàncies i conté els elements minerals directament assimilables per la planta…’. De fet, aquest contacte amb la Natura és el principal element de fertilitat de la creació i de l’art que tenim al bell davant.
La relació entre cel i terra, les estrelles com a punts de llum i electricitat connecten la retina al cor. Allò infinitament gran i allò infinitament petit comparteixen una mateixa essència de llum i amor, que evoluciona des de la més profunda obscuritat, densa i càlida de la Terra, oberta i freda del Cel.
Els tres cervells
Tot això Cati Bauzà ho trasllada a la seva proposta, d’aquí la seva singularitat. Quan practica Zazen, el silenci meditatiu genera una energia que es transforma en saba creativa, capaç d’armonitzar la ment-cor, de nodrir els tres centres i els tres cervells.
El cervell primitiu o pèlvic, de l’etapa reptiliana, és el més antic, ja que no té ni passat, ni futur: només té present. El cervell mamífer o matricial és el nostre cervell emocional, el que sent, amorós, que estima i té cura.
I el tercer cervell, l’humà i racional, que pensa, que controla els nostres impulsos i posa consciència a les nostres emocions. Té el pensament abstracte, la capacitat d’iniciativa, de raonar, de planificar, de projectar-se en el futur.
‘Sense Natura, sense pertinença ni arrel, no puc entendre la interconnexió entre els éssers i les coses.’ La comunió entrellaçada d’aquests tres cervells és una font per a l’anclatge positiu de l’actitud davant la vida...
'L'interior no té un lloc.
S'estén
fins a l'horitzó'
Silvia Ostertag
Art, sangha i gassho profund!
🙏
.jpeg)
.jpeg)