'La imatge captiva' de José Luis de Juan

  

'Només el lector de la La imagen cautiva pot desentranyar allò que s’amaga en els plecs d’aquella imatge abans que es reflecteixi en el mirall de les paraules'

A contrallum

La recent novel·la de l'escriptor, i amic de la Sangha mallorquina, José Luis de Juan (La Imagen cautiva, Ediciones del Subsuelo) s'inscriu en una narrativa de descripció itinerant. És a dir, des de la mirada interior ens recondueix cap a tres escenaris distants: Mallorca, Austràlia i Corea del Sud. 

La presentació de La imagen cautiva a Palma serà el dijous, 9 de maig, a La Casa del Libro (Avinguda d'Alexandre Rosselló, 34, Palma). 

A continuació podeu llegir la crítica que li fa Rosa Planas, al diari Ultima Hora. A les imatges també hi ha aquesta ressenya literària i una altra del diari La Vanguardia a càrrec de Juan Ángel Juristo. 

Al final, per si voleu escoltar José Luis de Juan, trobareu un enllaç amb el programa A contrallum de RNE -R4.

'Els fils humans, que mouen la trama són també tres veus que, tot i agermanar-se, viuen en universos paral·lels. D'una banda, el pintor mallorquí Ralf, personatge real tot i que emmascarat en la ficció, supedita la vida a la pintura i s'allunya dels escenaris de la fama i la publicitat. 

Ésser solitari i aïllat, constitueix una illa dintre de l'illa, cosa que fascina al narrador, que és qui presta la veu al relat dels fets. 

Escriu des de Corea estant, des d'on recorda la joventut a Mallorca, l'amistat indestructible amb Ralf, i on també apareix, com a tercer element un escriptor australià, ignorat però de gran projecció internacional, Gerald, amant dels cavalls i de la filosofia de la invisibilitat. 

Aquests tres elements humans se conjuminen per construir un relat àgil, amè, intel·ligent que traspua cultura i també intensitat psicològica.

Ralf és a més de pintor un bon conversador i un especialista del Tarot, que sap llegir en les cartes els estats mentals i emocionals dels qui es presten a ser llegits per ell. 

Guerra, devastació, postquerra, silenci...

La novel·la no tan sols és un recorregut per geografies físiques sinó també per itineraris existencials, on la vida i el somni es mesclen amb els records més carregats d'emoció, com la mort dels pares dels respectius protagonistes, o el canvi de la vida humana, la de Gerald, per un cavall. 

Guerra, devastació, postquerra, silenci, ànimes en trajecte vers la pròpia dissolució conformen una tapisseria inquietant on les paraules flueixen sense capsules. 

Nietzsche i el diluit Zaratustra acompanyen el Penjat del Tarot sense saber quin dels dos il·lumina la vida de Ralf o la del cronista, ja que ambdós són una mateixa moneda que gira i cau d'un cantó o de l'altre, tot depenent del moment de la història. 

De Juan presenta una novel·la que no es presta a incardinacions d'opinions cedides per la immediata actualitat. En les se ves pàgines no hi ha temps, cosa que fa que el principi i el final siguin possibles perquè la distancia en el el pensament només és una categoria inventada.

Tampoc Marx i Kafka no són el mateix si els llegim a la Costa Nord de Mallorca o a Melbourne, i encara menys en els forrellats pedrenys dels deserts australians. El temps és tan ambigu com la geografia, on només sobreviuen els espais de l'amistat, de la memòria i de l'amor...'

Enllaç per si voleu escoltar l'entrevista a José Luis de Juan al programa A contrallum de RNE -R4 (+)

'La imagen cautiva de José Luis de Juan és una tapisseria inquietant on les paraules flueixen sense capsules...'

Rosa Planas

Salut, silenci i gassho profund

🙏