Això s’anomena manifestar el rostre original o, també, deixar que llueixi la llum original. Cos i ment sucumbeixen; estar assegut, estar ajaçat també desapareixen.
No es pensa ni en el bé ni en el mal.
Es transcendeixen els oposats de profà i de sant, d’il·lusió enganyosa i d’il·luminació, i s’habita lluny de l’àmbit dels essers vius i dels budes.
Deixa tranquil·les totes les coses, allunya’t de tots els objectes, en tot allò que facis, no facis res i no deixis que actuïn els sis sentits.
1. Qui és així?
 |
| Si cliques sobre les fotos s'ampliaran |
... És alt com una muntanya i profund com el mar; mai no podràs assenyalar el seu cim ni veure el seu fons.
El seu ull clar penetra més enllà dels niguls.
Sense pensar, per tot arreu arriba el pensament i la veritat brilla manifestant-se en silenci.
Al qui s’asseu transcendint tot l’univers, i estant en total soledat, se li manifesta tot'.
Keizan Zenji
(Província d’Echizen al Japó, 1268 - 1325)
2. TOT
El fragment que hem emprat com a pòrtic de la nova entrada al bloc ja és paradigmàtic. Ho diu gairebé tot.
 |
| Les imatges són del temple d'Eihei-ji |
‘La mare de Keizan -conta la llegenda- ja feia vots a Kannon, la bodhitsatva de la compassió, per consagrar el seu fill a Buda’.
Així, ella li parlava dels bens meravellosos que Kannon dispensava als seus fels.
No fou casual que el feu educar al monestir Zen d’Eihei-ji, fundat per Dôgen i que als dotze anys ja fos ordenat de monjo.
Al llarg de tres anys, quan Keizan en tenia disset, va peregrinar visitant monestirs i mestres. Fou una etapa que el va marcar fort ferm.
D’esperit obert, Keizan descobria arreu les coses bones i belles, i escoltant i practicant va adquirir un seny que, acompanyat de la llum que il·lumina, el farà esdevenir un dels mestres més savis del Zen.
3. La via és l'esperit qüotidià
Keizan, un cop superat el magisteri, serà el tercer successor de Dôgen Zengi després de Koun Ejo i de Tettsu Gikai (1219-1309). Gràcies a ell, el veritable Zen transmès per Dôgen es va estendre per tot el Japó.
Allà, a l’imperi del sol eixent, hi va fundar nombrosos temples. El més important d'ells, Soji-ji, segueix sent avui, amb Eihei-ji, un dels principals temples del Zen Soto. Les mateixes llegendes conten que Keizan va fer realitat el despertar en sentir els comentaris de Gikai sobre el koan de Joshu: ‘la Via és l'esperit quotidià’.
Anys després va escriure el Denkoroku, ‘La història de la transmissió del despertar des del Buda Shakyamuni’ i el Zazen Yoyinki, ‘Recomanacions per a la pràctica de zazen’.
Heus aquí, dit altrament, alguns extractes:
‘El Zazen permet simplement que la gent desperti el seu esperit i que romangui a gust amb les seves facultats originals. És el que s'anomena mostrar la cara original i revelar la naturalesa fonamental.
4. L'oceà del despertar
El cos i l'esperit s’esbuquen, es desfan, poc importa que estiguem asseguts o estirats.
Així, ja no pensam ni en el bé ni en el mal i podem transcendir l'ordinari i el sagrat, anar més enllà de qualsevol concepte d'il·lusió i d'il·luminació, i franquejar totalment les fronteres dels éssers sensibles i dels budes...D'aquesta manera, zazen condueix directament a l'oceà del despertar, manifestant el cos de tots els budes.
L'esperit original inconcebiblement clar es revela sobtadament, i la llum original brilla per tot arreu.
L'oceà ni creix ni decreix i les onades mai no tornen cap enrere. Per això els desperts han aparegut al món amb la sola intenció de portar a la gent el coneixement i la visió del satori.
Tenim un art afable, impecable i subtil, el zazen. És un estat d'absorció que és el rei de tots els estats de concentració.
Romanent en aquesta absorció aclarim directament el nostre esperit. Així comprenem que és la porta principal a la via del satori...
El Buda diu: ‘aprendre i pensar és com quedar-se davant de la porta; estar assegut en zazen és tornar a casa per seure en pau’.
5. Apareix la saviesa
Un monjo de l'antiguitat va dir: ‘Quan acaba la conferència, arriba la tranquil·litat, quan arriba la tranquil·litat, apareix la saviesa i quan apareix la saviesa, es veu la realitat’.
Pot semblar que l'esperit s'enfonsa o s'escapa volant, de vegades sembla esquerp, de vegades agut.
A vegades veus fora de l'habitació, de vegades pots veure a través del cos.
Adès veus formes de Buda o de bodhisattva, adès comprens les Escriptures i els tractats.
Aquests tipus de coses extraordinàries són malalties degudes a la manca d'harmonia entre la consciència i la respiració...
Fins i tot si no heu de guardar l'ensenyament per a vosaltres mateixos, no heu de parlar-ne, excepte si algú us pregunta.
Manteniu-vos silenciosos les tres primeres vegades i cediu a la quarta vegada que us ho demanin seriosament.
De deu coses que voldríeu dir, ometeu-ne nou.
Que la floridura creixi al voltant de la vostra boca, com un ventall a l'hivern, com una campana suspesa en l'aire.
No interrogar el vent en totes les direccions és una característica de les persones de la via.
Seguiu senzillament els principis de l'ensenyament, no us preocupeu de la persona: camineu pel camí i no us congratuleu, aquest és el punt mes important que convé recordar...’
Les cites referides al mestre keizan d'on hem arreplegat els texts són obligades:
- Recitacions i cants. Editat per l’Escola Zen Sanbo-Betània (Catalunya i Balears). Coordinat per la mestra Berta Meneses.
- Bovay, Kaltenbach, De Smedt (1999): Zen. Pràctica i ensenyament, història i tradició, civilització i perspectives. Barcelona: Editorial Kairós.
6. L’últim regal
Quina cosa hi ha més atractiva que la música d’un piano que canta i resalta la bellesa de la dona amb independència de la seva raça, del seu color de la pell, de la seva religió, de la seva cultura... Michael Nyman ho va brodar a la magistral ‘Lezione di piano’...
(fes clic aquí si la voleu assaborir, lentament +)
Gassho profund!
‘Qui ha despertat no cerca la veritat,
no talla il·lusions’
Del ‘Shodoka’