Suite núm. 1 J. S. Bach (Eisenach, 1685- Leipzig, 1750)
‘Instant etern on so i silenci fan u’
‘Les primeres notes abracen
la meva ànima;
simplement,
em vaig sentint a prop
i, arribant al final,
l’abraçada
s’estreny suaument’
Antònia Oliver
1. La cita, amb Talnique
Tot, a benefici de Talnique, el petit poble d’El Salvador, objectiu solidari de la nostra Sangha, que va quedar destruït per un terratrèmol l’any 2001.
L’escenari serà el Centre de Cultura de SA NOSTRA (+), al carrer de la Concepció, 12 de Palma, i a qui agraïm la seva extraordinària col·laboració.
El significat pictòric d’Aritja va a càrrec de Margalida Capellà, Ramon Valentí, Adolfina Pérez i Antònia Oliver, que conformen el grup d’artistes plàstics, que han desenvolupat el projecte ARITJA, d’ençà el novembre de 2011.
En el contingut publicat la passada setmana (+), hi podeu llegir les seves referències i veure una mostra de 4 obres, de les prop de 150 que lluiran a l’exposició.
Carpetes solidàries
Aquestes obres les podreu adquirir, en carpetes de 4 originals cada una, per 60€, que aniran íntegrament destinats a Talnique.
2. Antònia Oliver, el cor i l'ànima
Les imatges que acompanyen aquest escrit són d'Antònia Oliver, membre de la Sangha i de l'Escola Zen i ànima del projecte Aritja en tots els seus vessants. Fan part del seu particular quadern de travessia, elaborat d'ençà el 2011, quan va fer la primera immersió a les suites de Bach, tot a partir de la música de Casals i del llibre del crític canadenc Eric Siblin, titulat 'Las Suites para violonchello. En busca de Pau Casals, J.S. Bach y una obra maestra'.
3. Aritja, el significat musical
La música és la matriu que encobeeix aquest infantó bell i auster, atent i alegre, que ens abraça en un encontre d’aires, dins l’alè.
‘després de l’abraçada, els pulmons
s’obren en tot el seu espai dins
el pit, perquè hi entri l’aire fresc’
Antònia Oliver
4. El virtuosisme d’Aguiló
Aguiló dóna forma a la criatura musical treballant a quatre mans amb el musicòleg i professor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, Xavier Carbonell.
El mateix Carbonell explicarà sobre l'escenari els texts que desvetllen l'obra de Bach i les característiques de les ‘suites’, que les fan peces úniques, eternes, singulars.
Miquel À. Aguiló, mestre del violoncel, també es dedica a la composició, centrant-se en el món de les bandes sonores i en la direcció orquestral. Els seus treballs de joventut ja mostren una inclinació cap a la música descriptiva.
Condueix la composició al servei de cada projecte, sense complexos ni lligams a usar qualsevol estil, ja sigui amb sonoritats properes a la música antiga o amb les més radicals avantguardes. (Llegir biografia +)Una peça paradigmàtica que mostra la seva capacitat creativa potser aquesta (fer clic aquí +).
Wa yeah!! quina meravella.
Quin goig veure’l dirigir en el Gran Teatre del Liceu.
Els foners de l’art, la cultura, la música, la llengua i la identitat de Mallorca van prendre el gran teatre de la Rambla de Barcelona. Allò mai no vist fou dirigit per Miquel Àngel Aguiló, qui divendres 23 ens conduirà per un altre fisonomia dels sons, per un altre camí ple de sensibilitat i bellesa.
5. I la saviesa de Carbonell
Bach no fou mai famós, en vida. Xavier Carbonell ens descobrirà com va ser el procés de composició de les Suites, les particularitats de cadascuna i les incògnites que hi ha al seu darrere:
Per què la núm. 5 necessita una afinació alternativa?
Per què la núm. 6 exigia una corda més?
També podrem coneixem grums de la seva vida, del gust de Bach, d’aquest autor de L’art de la fuga o de La passió segons Sant Mateu, obres que, com les suites, també són del tot excepcionals.
Carbonell ens trametrà el regust amarg de la vida de Bach: un compositor de reconeixement incoherent amb el volum de treball i esforç realitzat.
I com Pau Casals va fer-se famós després de tocar i fer conèixer aquestes suites. Les havia descobert una tarda del 1890 en una llibreria de vell del carrer Ample de Barcelona. Des de llavors ja s’han enregistrat més de 50 gravacions en estudi i s’han fet més de 75 edicions diferents de la partitura.
El gran virtuós del violoncel, i viatger cosmopolita, fou exemple pel seu llarg silenci de protesta contra el feixisme franquista. Casals va tocar molt fins als 96 anys, quan va morí a Puerto Rico. Fins llavors, tocava una suite cada dia de la setmana, i els diumenges repetia la núm. 6 (la més difícil de totes?).
Tocar les suites és un repte, però un plaer que les persones agraïm als mestres Bach i a Casals.
6. Aritja i les flors del desert
Les flors del desert és el títol, preciós, del programa de IB3 ràdio (+), que diriegix David Oliver, i on aquest dissabte, 17 de maig, a partir de les 10.00h, parlarem d'ARITJA. Hi seran una representació dels artistes, dels músics i també el coordinador de l'Escola de Zen Sanbo Mallorca, Miquel Montserrat.
Una flor del desert ha de ser d'una bellesa quasi infinita. Quan es marceix encara té la rotunditat de l'ésser que es confabula en si mateix i perfuma el sorral que l'envolta. Deixa l'empremta del seu aroma que enlluerna com el sol del desert al punt del migdia. Així la persona. Nosaltres. Tu. O jo.
Flors del desert que aixequen el cos des de l'enclavó de la rel per hissar brancam i fullatge al vent. Ocells i moixos juguen amb els nostres troncs, trasmudats en cames i braços. Xiulen i miolen d'alegria quan la suavitat de les mans els embolcallen. Cants de llibertat ofrenen els ocells des del bosquet de pins.
L'olor d'estiu, de garriga i pinassa verda, ronda matins i tardes d'aquest mes de maig encès de sol i lluna. La mar, va i ve, com els joves que entren i surten d'un amor a un altre amb passions que alteren els seus cors d'aprenentatges vitals.
Surt, baixa al carrer, a la platja, banyat de bellesa i llibertat, de sons i llums i colors i oratges. Camina i deixat endur per la suavitat harmònica del pas del dia, que flueix amb languidesa i dolçor i en pau, perquè regni dins el teu cor.‘Quan més gastada està una corda millor
sona. Saps quin és, de tots, el moment
que sona millor? Just abans de trencar-se’
Pau Casals (El Vendrell, 1876 - San Juan, 1973)
7. El regal d'Aritja
Vine, tranquil·lament i serena, el divendres, 23 de maig, a les 19.00, al Centre de Cultura de SA NOSTRA (+). T’ho agrairà Talnique, t’ho agrairà la Sangha, t’ho agrairàs tu mateix. Som-hi. Tots plegats. Aritja és el nostre projecte.
I, si has arribat fins aquí, et toca el regal embolcallat per la gratitud a la teva fidelitat i estima al zen, al zazen, a la vida. (fes clic +)
