Per al proper diumenge, dia 25 de novembre, la Sangha organitza un Zazenkai a Sant Honorat. Si hi estàs interessat, l'arribada serà sobre les 10.30 h; farem meditació d'11.00 a 12.00 h; i de 13.00 a 14.00 h dinar vegetarià.
 |
| L’antic pou del temps dels ermitans s’ha convertit en el simbol de Sant Honorat: “el que fa bell el desert és que amaga un pou a qualque indret” |
El preu del dinar és de 15 euros, però hem d'avisar amb antelació. Per tant, s'ha de confirmar assistència abans del vespre de dilluns dia 19, a tomeuartigues@gmail.com.
Després del dinar hem programat una sessió de cinefòrum amb la pel·lícula d'Akira Kurosawa 'Vivir'.
Tot això fou suggerit per la nostra mestra Berta Meneses com una trobada i activitat de la shanga a un lloc privilegiat per la seva bellesa i pel seu silenci. Hem de recordar que fou a aquesta muntanya on Ramon Llull s'hi va il·luminar.
Serà una bona ocasió per refermar amistat, per fer shanga i per passar unes hores en franca convivència i sana alegria.
'Una passada de lloc per meditar'
El zendo que ha remodelat el pare Miquel Mascaró -diu na Berta- 'que és una passada', a aquest lloc que abans l'anomenàvem 'el galliner' -era realment un galliner que va ser netejat i endiumenjat pel company Joan Carrero- s'hi varen fer les primeres introduccions al zen amb la mestra Ana Mª Schlüter, avui Roshi de la Sanbo Kiodan, la nostra escola mare.
El cinefòrum és una activitat molt habitual a les shangas de Catalunya, per això hem pensat que a Mallorca en farem un pic per trimestre, com a complement de la reunió d´estudi. Els mesos de cinefòrum no hi haurà reunió d´estudi.
Esperam que aquesta iniciativa us interessi força i que ens permeti retrobar-nos a un dels indrets més emblemàtics, singulars i màgics de Mallorca.
Un fragment de la pregària sobre l'alegria de Ramon Llull
Quan recordo la vida eterna
i la contemplo,
em trobo ple i cobert d'alegria.
Tan ple n'estic,
que la mar no és més plena d'aigua.
Ah Senyor!
És tan gran l'alegria
que Vós heu posat en mi,
que la meva força
se sent més forta i més gran
que la de les muntanyes.
Ni el ferro ni l'acer
no són més forts que jo...
Ah Senyor!
El meu gaudi d'alegria i de força,
com menys me l'atribueixo a mi,
més l'atribueixo a Vós:
car poc valdria
si me l'atribuïa a mi.
Per això, plagui-us, Senyor,
que tot el bé l'entengui de Vós,
que sou el meu Creador i el meu Déu.
Gassho profund.
Us hi esperam!