Demà divendres, 29 de maig, tota Mallorca es posarà dreta per cantar 'La Balanguera' en una iniciativa per commemorar l’aniversari d’aquesta peça musical tan significada, convertida fa 30 anys en himne de Mallorca.
L’Obra Cultural Balear ha previst per aquest divendres un acte doble: una cantada a les 12 hores del migdia als centres escolars i una altra convocatòria per a les 20 hores de l’horabaixa a totes les places de pobles i ciutats de l’illa.
Himne oficial de Mallorca
Es tracta d’un document històric cedit pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) que dona testimoni de l’origen d’aquest tema musical.
El Ple del Consell Insular de Mallorca de dia 4 de novembre de 1996 va declarar “La Balanguera” com a himne oficial de Mallorca. Si bé l’acord no va comptar amb la unanimitat dels grups polítics representats, tampoc no va tenir cap vot en contra.
Joan Alcover (lletra) i Amadeu Vives (música)
El poeta mallorquí, Joan Alcover i Maspons, sobre els dos primers versos d’una corranda dels segles XVIII-XIX, “La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà; posau foc a sa caldera, sa caldera bullirà”, creà el personatge femení del mateix nom en el poema “La Balanguera”. Ell mateix va donar a conèixer el poema el 15 de febrer de 1903, en un dinar d’homenatge a Miguel Costa i Llobera en el Gran Hotel de Palma.
El català Amadeu Vives el va musicar l’any 1923 i s’estrenà 1’1 de maig del mateix any en el Palau de la Música Catalana.
Durant la República es produeix una divulgació progressiva entre els orfeons i a les escoles, així com a Ia vida oficial. També Ràdio Mallorca, inaugurada l’any 1934, utilitzava aquesta cançó com a sintonia d’obertura i tancament de la programació.
Però la virulència primera del franquisme l’arracona completament i no reapareix fins als anys cinquanta.
La cantant Maria del Mar Bonet la va enregistrar l’any 1981 i d’aleshores ençà aquesta peça va esdevenir molt popular. Nombrosos conjunts corals també l’incorporen dins els seus repertoris.
L’enyorat poeta Josep Maria Llompart va dir que “la filadora de la vella cançó es trasmuda en símbol: símbol d’un poble que es perpetua a través de les generacions, per damunt de la vida humana personal, i es projecta cap a un futur florit d’esperances”.
