‘Res no és possible enllà dels evangelis que m’escrius per la pell, il·luminada.
Tot és així com és, tot és exacte…’
Miquel Àngel Riera
Ara fa deu anys, l'abril del 2013, escrivíem en el bloc de la Sanbô Zen Mallorca una entrada referida al Zazenkai i a la Introducció que havien tengut lloc a la bella i acollidora casa de les benedictines, al monestir de la Sagrada Família, sempre seguint la saviesa de la mestra Berta Meneses.
🙏
En el record, també, els amics Mateu Fuster i Teresa Garau, que sempre ens han acompanyat en aquestes eixides on la sàvia mà de la mestra Berta Meneses ens condueix cap a la naturalesa més essencial de l’univers.
El nostre viatge interior ja feia aturada, aleshores, a les fites i als indrets poètics de la contrada, als seus picapedrers de paraules, homes i dones, beneïts tots quan són.
Manacor en la paraula, Manacor en la imatge
La ciutat, que ha estat la capital de les perles i dels mobles, aplega un col·lectiu significat de propostes culturals, singulars i atractives.
Avui, per fer boca, una espipellada, una menudència de poesia, perquè Manacor és la ciutat dels poetes.
Miquel Ángel Riera, Jaume Santandreu, Guillem d’Efak, Jaume Vidal Alcover, Biel Mesquida, Maria Magdalena Gelabert, Lluís Massanet, Cristina Salom, Francesc Cubells, Bernat Nadal, Aina Fullana, Antoni Vicenç, Gabriel Juan, Pere Fullana, Joan A. Cerrato, Gabriel Galmés, Llorenç Femenias, Guillem Nadal, Hilari de Cara, Andreu Parera, i un llarg, llarguíssim etcètera que no s’hauria d’acabar mai, en donen fe...
La poesia és la passió per la recerca, és l’esperit constant de superació, és la voluntat perfeccionista duita fins a l’extrem amb què s’aboquen dins la creació literària perles com aquesta:
Donaria la sang per trobar una paraula
davant la qual ningú pogués passar de llis
Miquel Àngel Riera, mestre de l’amor a les lletres, a la cultura, a la llengua i a Manacor, ens va deixar penyores escrites d’una bellesa esfereïdora com les referides abans.
En el seu primer llibre, ‘Poemes a Nai’, escrit el 1960, fa públic l’amor de bondeveres amb unes paraules tan senzilles com aquestes:
T’estim així,
amb la veu
amb què dic
‘vertical’, ‘cop de puny’,
‘quatre cinquanta’.
Sense una lletra amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui estén un pergamí de lletra gòtica.
Ara mateix
t’estim.
Tanta sinceritat, quina indecència!
Tot el que faig és ver, i tot quant dic
autèntic com un plor... Respir de veres
i si dic ‘blanc’ és perquè ho veig blanquíssim.
La roba al sol, els mobles sense funda,
les portes sense pany, la casa encesa,
perquè m’ho vegeu tot. I les paraules
sempre amb un ull obert, com a genetes
enfilant verticals, com un mercuri.
Ai, tanta veritat, quina impudícia!
Acompanyen el mot a mot de Manacor unes imatges que també parlen per si mateixes.
Són instantànies preses, al llarg d'aquest dos dies de recolliment, per un grup de persones de la sangha (Aina Nadal, Sebastià Matamales, Jaume Miró...) amants de la fotografia, dels paisatges...
A elles i a ells, gratitud infinita.
🙏
Amor mediterrani
De fet, la darrera perla essencial editada per El so del silenci està construïda sobre un poema de l'escriptor manacorí Bernat Nadal.
'És el just reconeixement a un lluitador per la llengua, per la poesia i la cultura i com ell mateix deia ‘també és un veritable reconeixement a totes les dones i homes que picau la pedra de la paraula cada dia i cada any…
Perquè escriuré bé no és només no fer faltes sinó transmetre emocions i construir identitat. Això és el que voldria aconseguir per servir la meva gent…’
Nosaltres,
vora la mar
en la nit serena,
tot sabent que acabarà…
que l'eternitat té fi
i és millor
no pensar massa.
Me deman si,
per ventura,
no és un somni estimar
tot el que estim,
i que existeixi?
Si encara no l'has vista, fes-li un cop d'ull a aquesta perla titulada Amor mediterrani (+)
‘En poesia som. En prosa esdevenim. Un poema és una creació de l’ànima. La prosa és una construcció del pensament’
Joan Mascaró
