‘Amor per a tota la creació’
Joan Mascaró i Fornés
(Santa Margalida 1897 – Cambridge, 1987)
Ojigi - お辞儀
Sona la música, sense moure’ns del Japó.Agafam el fil del venedor de llavors de felicitat, d’InoTxiDane:
Perquè les ànimes dels amics desapareguts descansin en pau.
Perquè siguin com una bíblia per a nosaltres, els supervivents.
 |
| Si cliques damunt les fotos les pots veure ampliades |
Perquè les llavors esdevenguin una mostra de gratitud a la mare naturalesa que tot ho gesta i administra.
Per això el nostre viatge comença i acaba en la terra del sol ixent, en un viatge interestelar, llarg, universal.
Japó ens rep capcot.
La seva és una inclinació d’admiració, de respecte, d’acció de gràcies. Això significa Ojigi.
No desvetllarem res que no sapigueu. Vos convidam a recórrer aquest sender que anomenam Blu...
Farem l’excursió plegats per aquest territori on acaben de florir els cirerers, quan la contemplació dels quals s'ha convertit en una de les tradicions més arrelades del país.
El ‘hanami’ recull literalment aquesta celebració per ‘veure el badallar de les flors’, i admirar-les, contemplar-les, esguardar-les, embolcallar-les, meditar-les i estimar-les.
Segons l'antic calendari japonès, el mes d'abril rebia el nom d‘Uzuki.
És el mes en què floreixen els cirerers, però també és el mes de la llebre, el quart animal del zodíac japonès.
Axuxines, cap al final de l'hivern, els vents freds que bufen del continent asiàtic es van debilitant i es tornen intermitents.
Tot flueix.
En aquest moment, les baixes pressions que s'originen a la Xina s’endinsen cap el Mar del Japó, i bufen suaus els vents càlids del sud.
El primer d'aquests vents es diu ‘Haru Ichiban’, el primer vent de primavera.
Yamamoto Masao, simplement fotògraf
Un buf fresc i càlid alhora del Haru Ichiban ens porta a Yamamoto Masao (Gamagori, Japó, 1957). Fotògraf. S'inspira en la filosofia japonesa del Zen i en la creença que la meditació i la recerca de la bellesa juguen un paper essencial en el desenvolupament dels éssers humans.
Les arrels filosòfiques i espirituals del Zen contribueixen al seu estil fotogràfic, el distingeixen.
I allò ordinari i corrent es revela com una cosa extraordinària.
Les fotografies a petita escala de Yamamoto, que avui omplen de simplicitat, de bellesa i de silenci aquestes planes en blanc del nostre bloc, són haikus.
Els poemets curts que es poden visualitzar com una col·lecció d'objectes que creen instantànies, paisatges narratius o, observats de forma independent, es converteixen en imatges individuals.
Solques l’aire
entre pins i roquissars
i brolla el poema
Les impressions són objectes de meditació.
Cada imatge anima a recórrer a les nostres pròpies memòries, amagades i desades en el subconscient més profund.
Les imatges són simples i la seva naturalesa suggestiva.
Això és el que les dóna poder, plaer, llum i comprensió.
Yamamoto retrata les petites coses en silenci.
La seva obra s'exhibeix en moltes col·leccions públiques i privades, incloent el Victoria & Albert Museum, el Museu d'Art de Filadèlfia, el Museu de Belles Arts de Houston, el Santa Barbara Museum of Art, el Centre Internacional de Fotografia de Nova York, o les col·leccions de Toni Catany i Elton John.
Petites coses en silenci
Masao Yamamoto és ara a Mallorca on exposa ‘Petites coses en silenci’, una selecció de més de mig centenar de fotografies que pertanyen a quatre sèries de la seva obra.
- La mostra pot visitar-se al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor fins al 23 de juliol. Ho organitza la Fundació Toni Catany.
Vincles emocionals, històrics, artístiques i antropològics uneixen Yamamoto i Catany i els seus discursos d’imatges i fotografies.
Són fotografies tan pictòriques i poètiques que transmeten la bellesa, la pau, l’harmonia, la felicitat, l’amor de les coses naturals o artesanals, sempre d’inspiració universal...
Les fotos que hem emprat per il·lustrar bellament aquesta escriptura són provinents de la Pop Up Galery (+).
També pots visitar la pàgina de l’artista (+).
És al Japó, país de contrastos, amb les quatre estacions molt marcades i diferents, on també floreix la nostra Escola de Zen Sanbo.
Zen, què és el Zen?
Si ho vols descobrir, vine del 16 al 19 de juny al Sesshin que organitza la nostra escola a Son Bono...
Allà, podràs escoltar quan la mestra diu que el Zen és educació silenciosa...
Així com el torrent de primavera desperta el prat, el Zen provoca una autèntica revolució interior, una mutació de l’ésser.
Quan no evolucionam, involucionam.
Si no cream, morim.
Despertar-se és crear, intuïtivament.
La civilització la feim cada un de nosaltres.
‘En el silenci
s’alça l’esperit immortal
i sense parlar
arriba la joia’
Comenta el mestre Taisen Deshimaru.
L’ensenyament modern dóna prioritat al discurs, però sovint les paraules no expressen el veritable pensament o l’actitud profunda.
La paraula és gairebé sempre incompleta.
Quan és exacta és quan transmetem la nostra experiència del meu cor al teu cor.
‘I shin den shin’: del meu esperit al teu esperit.
'L'amor més profund...'
Com ens recorda sovint la nostra mestra Berta Meneses ‘el Zen toca la saviesa més alta, l’amor més profund.
La gran saviesa és fonamentalment un retorn a l’origen, la veritat del nostre univers, la base de la nostra vida.
L’experiència espiritual, àdhuc la religiosa, pot ser la font vivificant de l’existència humana, i ens permet obrir-la a la seva dimensió més alta’.
La pràctica de Zazen és el secret del Zen...
Què és el despertar?
El despertar, que també podem conèixer com la il·luminació, no només enlluerna, a vegades és fosc. A vegades és llarg, a vegades curt, a vegades quadrat, a vegades rodó, adés té forma, adés és buit!
La llum clara neix de la nit fosca i el lotus meravellós floreix dins el fang dels aiguamolls.
El despertar, la il·luminació, 'la gran intuïció', sorgeix també de ‘la teva ànima a la meva ànima’ (i shin den shin), en el contacte amb els altres, en la comunicació d'esperit a esperit.
Podem trobar la llum per tot arreu.
‘Un nigul s'eleva
a la muntanya del Sud,
plou a la muntanya del Nord’
diu un Koan cèlebre.
La gran saviesa consisteix en harmonitzar-se amb el cosmos.
Quan l'ego conscient esdevé veritat còsmica, sorgeix la il·luminació.
En el Zen es parla de despertar, d’il·luminació o de satori. Tanmateix, no hi ha res que s'hagi de cercar.
Si es practica Zazen amb regularitat es pot rebre el satori automàticament, adés gradualment, adés en una completa revolució interior.
És un retorn total de l'ésser cap a l'interior.
Energia, matèria, vida, consciència, buit...
La llum pura sense màcula és la saviesa més alta: sense sofriment, sense ignorància, sense dubtes, sense ansietat.
Cada fenomen de la nostra vida, cada dia, hi dóna accés.
Si cavam sense descans la terra del nostre esperit és segur que trobarem la font original: la profunda saviesa que abraça totes les coses.
Zazen, em preguntes?
‘El Zazen permet l’home despertar a la seva força espiritual i habitar en l’àmbit de l’origen...
Això s’anomena manifestar el rostre original o, també, deixar que llueixi la llum original.
Cos i ment sucumbeixen; estar assegut, estar ajaçat també desapareixen.
No es pensa ni en el bé ni en el mal.
Es transcendeixen els oposats de profà i de sant, d’il·lusió enganyosa i d’il·luminació, i s’habita lluny de l’àmbit dels éssers vius i dels budes.
Deixa tranquil·les totes les coses, allunya’t de tots els objectes, en tot allò que facis, no facis res i no deixis que actuïn els sis sentits.
Qui és així?
És alt com una muntanya i profund com el mar; mai no podràs assenyalar el seu cim ni veure el seu fons.
El seu ull clar penetra més enllà dels niguls.
Sense pensar, per tot arreu arriba el pensament i la veritat brilla manifestant-se en silenci.
'Al qui s’asseu
transcendint tot l’univers,
i estant en total soledat,
se li manifesta tot'.
Diu el mestre Keizan Zenji (Echizen, Japó, 1268 - 1325).
El poema del Blu
Cau del cel ennegrit una nota de color,
que passa de puntetes per les peces blanques del teclat,
subjugant el cor i enervant el cervell bellugadís
amb el canvi de registre instrumentat.I, sigil·losament, tornen els cants,
els siulos dels ocells eixerits que s’entrunyellen
amb un exèrcit de metall mineralitzat, somàtic.
I, al punt exacte del temps,
que cau horabaixant,
emmudeix l’esbart d’ocellada
embolcallant de silenci
l’estança anodina
del pis de la badia.
Una flor no és una flor, dius
quan els teus llavis acaronen
la boca de canya dolça.
Tu em toques i no em fas mal.
M’enterraren dins l’arena
per la flor romanial.
Verd i ataronjat pel sol de primavera
el rostollar reposa.
Empès pel vent sinuós, el sol pentina les blateres
que esdevindran el nostre pa de cada dia.
I, beneït per la divina providència,
serà aliment, cau, recer, aixopluc, païssa o nieró,
on covar la ventrada d’anhels
desgarbats, descambuixats,
esgarriats.
Pensaments que van a lloure
per la garriga fronterera
amb la pleta cortancada pels andans.
Pensaments alliberats,
que pasturen amb el bestiar de peu rodó,
quan cau del cel ennegrit
una nota subtil de
color...
El darrer regal
Un home corrent pensa en ell mateix. Un home savi pensa en el seu treball, ens recorda Mascaró.
Si ens endinsam en la boscúria profunda que dibuixa el pentagrama dels sons i les harmonies de l’artista, trobem un esclat de llum incandescent.
No és un miratge ni un miracle. És l’efecte hipnòtic de la música.
Talment les instantànies de Yamamoto que ens traslladen a terra ignota, isolada, aïllada, original, distinta i única.
Descobrir allò amagat rere el títol 'Blu', un mot de ressonàncies cromàtiques i alhora fosques, format per tres lletres que diuen i no diuen...
Tot per convidar-te a trescar, a fer camí, a peregrinar per aquestes línies de text desèrtic que volen eixamplar la comprensió poètica del no-res.
Blu ets tu...
No t’ho creus? Clica aquí +
Gassho profund!
‘Del so de la meditació anam al silenci de la contemplació’
Joan Mascaró i Fornés