Joan Mascaró i Fornés: 'amor i amor'
Joan Mascaró i Fornés (Santa Margalida, Mallorca, 8 de desembre de 1897-Comberton, Cambridge, 19 de març de 1987) fou un filòleg orientalista mallorquí, especialitzat en llengua i en cultura sànscrites.
Essent políglota des de ben jove, treballà com a secretari del consolat britànic a Mallorca el 1916-1920. Gràcies a l'ajut del financer Joan March Ordinas va anar a Anglaterra, i es llicencià a la Universitat de Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals.
Més tard fou lector a la Universitat d'Oxford i vicerector del Parameshvara College a Jaffna de Sri Lanka. (LLegir +).
En la seva recerca del sentit de l'existència, Mascaró va trobar resposta en els textos sagrats de l'Índia, que li revelaren els camins de llum que hem de seguir per sentir-nos complets, i mitjançant les seves traduccions, com ara la del Bhagavad Gita, va aconseguir fer-los arribar a milions de persones.
Tota la seva obra vol establir, sota el lema de la unitat en la diversitat, un pont de diàleg pacífic entre els pobles i convida el món occidental, pressionat pel món material, a retrobar la fe i la pau en les visions espirituals de l'Índia.
Llànties de Foc és el retrat que indaga en les idees i en l'obra del filòleg i traductor mallorquí.
'LLÀNTIES DE FOC', documental sobre la vida de Joan Mascaró (+)
Ramon Llull al massís de Randa
'Havia triat aquest indret apartat del món per poder escoltar i obeir millor la meva veu interior, la veu de Déu.
Vaig passar dies i nits en la solitud del massís de Randa amb les meves reflexions i oracions, i amarava el sòl amb les meves llàgrimes.
De vegades, mentre somiava despert, es repetia la visió de Jesucrist patint a la creu. I sempre hi reaccionava de la mateixa manera, la visió em postrava, em feia agenollar i plorar, plorar sense fi. Suava i tenia fred alhora, com un moribund. Ocasionalment, perdia el sentit.
Al cap d'uns dies les visions varen acabar i vaig començar a respirar amb més llibertat. Ho sabia: ja s'havia acabat, no calia més, perquè jo havia reconegut el senyal diví. Vaig pujar al cim de l'empinat pendís i vaig cridar a ple pulmó: "Ha nascut un nou home! Un nou home!".
Entre la Bíblia i l'Alcorà
No sentia res i a la vegada ho sentia tot. Tot. Fins el més petit murmuri em feia cantar el cor d'alegria, perquè era la veu de Déu: la seva remor m'arribava en les més diverses variacions, en les veus del vent, en el veloç brunzit dels ocells, o en el cant dels arbres, de la garriga. Dins meu va créixer una íntima connexió amb el cosmos, un sentiment d'unitat amb l'univers, percebia la seva presència cada cop més intensa al meu interior.
'Amb el dejuni i la meditació passarà per un procés de depuració. Una ànima no està mai perduda per sempre - em va dir la veu-. Encara que un macolí d'or caigui en el fang no es cobreix de rovell! I el fruit de la penitència és l'amor...
Amic meu, cerca Déu en la veritat del cristianisme, però cerca'l també en les veritats eternes dels altres: els jueus i els musulmans! Perquè tot aquell que cerca la veritat, de la manera que sigui, està en el camí correcte cap a Déu, de qui brolla tota la veritat, fins i tot la dels seguidors d'altres fes. La veritat és la petjada de Déu en el món.'
Fragment de 'Ramon Llull, entre la Bíblia i l'Alcorà'. Una biografia novel·lada, escrita a Artà, per Detlef Schäfer. Interessantíssim llibre. Pel qui el vulgui trobar, fou publicat en alemany i català per l'Editorial Michael Imhof. ISBN 978-3-86568-447-9.
Mallorca al segle XIII. Ramon Llull, trobador, cavaller, senescal a la cort de Jaume II, inventa una 'màquina de la veritat' amb la qual pretén aconseguir la unificació de les tres religions monoteistes.
Dr. Moisès Broggi. Ciència i ètica
Aquest documental s'acosta a la figura de l'extraordinari doctor Moisès Broggi, Creu de Sant Jordi l'any 1981, guardonat per la Generalitat de Catalunya el 2008 amb la Medalla d'Or i el Premi Nacional a la trajectòria professional i artística en reconeixement a 'la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social'.
Més enllà dels premis, el documental aprofundeix justament en aquesta dimensió ètica, que ha anat construint i acumulant al llarg dels més de cent anys de la seva vida.
El Dr. Broggi va morir el 31 de desembre de 2012, a Barcelona, als 104 anys d'edat. Ciència ètica.
Vicenç Ferrer. Solidaritat en estat pur
Vicenç Ferrer i Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Índia, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicenç Ferrer, fou un missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur.
És considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món, creador de la fundació que porta el seu nom i nominat dues vegades al Premi Nobel de la Pau.
Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entre els camperols indis, però no entre les classes dirigents, econòmiques i polítiques, que veien en la seva tasca una amenaça fins que van aconseguir una ordre d'expulsió del país.
No obstant això, milers de pagesos, amb el suport d'intel·lectuals, polítics i líders religiosos, van organitzar una marxa de 250km per protestar contra aquesta ordre.
Finalment, la primera ministra d'aleshores, Indira Gandhi, va reconèixer l'enorme tasca social que duia a terme Ferrer, va revocar l'ordre i li va permetre d'instal·lar-se a l'Índia, fet que es va esdevenir el 1969.
Signes del temps.
És considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món, creador de la fundació que porta el seu nom i nominat dues vegades al Premi Nobel de la Pau.Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entre els camperols indis, però no entre les classes dirigents, econòmiques i polítiques, que veien en la seva tasca una amenaça fins que van aconseguir una ordre d'expulsió del país.
No obstant això, milers de pagesos, amb el suport d'intel·lectuals, polítics i líders religiosos, van organitzar una marxa de 250km per protestar contra aquesta ordre.
Finalment, la primera ministra d'aleshores, Indira Gandhi, va reconèixer l'enorme tasca social que duia a terme Ferrer, va revocar l'ordre i li va permetre d'instal·lar-se a l'Índia, fet que es va esdevenir el 1969.
Signes del temps.
Jaume Santandreu i Sureda. Tot cor!
Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1938-2025) fou escriptor i procurador de la marginàlia mallorquina, tal com ell mateix es definia.
En el seu permanent afany per identificar-se ha dit d’ell que és un conillet de camp, un escriptor ras, un “Che” Guevara de foganya o un glosador de poble.
 |
| Jaume Santandreu, poeta i escriptor |
Marginat dels marginats, des de fa més de quaranta anys malda per dignificar la humanitat que vagareja pels marges d’una societat cada cop més despietada i per convertir les batzegades de la vida en paraula escrita o recitada.
És autor d’una quinzena de poemaris i altres tantes obres en prosa.
‘Déu meu’, la darrera homilia del sant!!
En els darrers anys, en Jaume treballa en un text que té tant d'assaig com de poesia i en el que les confessions personals i l'observació crítica de la realitat, característiques de la seva escriptura, conformen un cos literari espavilador, arriscat, punyent.
El títol és una exclamació d'ampli espectre: 'Déu meu!'.
 |
| En Jaume també és el coc i el síndic general de Can Gazà |
'Està format per 220 entrades i cada una d'elles conté exactament 220 caràcters, un repte que apropa l'autor a una mena de literatura 2.0.
Aquesta determinació formal exigeix, a més de concisió extrema, claror expositiva i prou domini del vocabulari per ser precís', diu en Jaume Mateu, el president de Can Gazà, el casal d'acollida on en Santandreu exerceix de coc i de síndic general.
Així, en Jaume ens convida a una cita amb aquest blog i amb aquest 'Déu meu!' que, de ben segur, ens oferirà glopades d'aire fresc.
Salut i bon profit!!
http://jsantandreuisureda.blogspot.com.es/
La contundència del discurs i l’oportunitat del missatge de José Mujica, que fou president de l’Uruguai, dit en el decurs de la Cimera de Rio+20, el fa més que suggerent i convida a la seva difusió.
Mujica va agafar el micròfon i va dir allò que més convenia a un auditori, fins aleshores, avorrit i panxacontenta.
José Mújica: 'seny, compromís i exemple'
La contundència del discurs i l’oportunitat del missatge de José Mujica, que fou president de l’Uruguai, dit en el decurs de la Cimera de Rio+20, el fa més que suggerent i convida a la seva difusió.
Mujica va agafar el micròfon i va dir allò que més convenia a un auditori, fins aleshores, avorrit i panxacontenta.
 |
| Pepe Mujica, president d'Uruguai |
On és la felicitat humana?
Mujica, entre d’altres, va anomenar la felicitat humana com el primer element de preservació del medi ambient.
Mentre uns assaborien els còctels, aperitius i suculents plats entre els protocols per als polítics i mandataris de moltes nacions present a la cimera, aquest home va alçar la seva veu per fer un clam a la societat humana per la delirant afecció per l’hiper consum.
Mentre uns assaborien els còctels, aperitius i suculents plats entre els protocols per als polítics i mandataris de moltes nacions present a la cimera, aquest home va alçar la seva veu per fer un clam a la societat humana per la delirant afecció per l’hiper consum.
El discurs íntegre de José Mujica (youtube) (Diumenge, 19 de novembre de 2012)
‘L’amor és el qui dóna l’amor’
Joan Mascaró i Fornés